Antón García - "Murueca"

Posted by Arabella in , ,

Equí termina’l mundu,
nos frutales baltaos
nel güertu n’abertal.

Esta tierra ye entera un gritu
de páxaru que cai.

Mira la casa ferida,
l’horru escundarmáu.
Artos y ortigues texen
silenciu nes parés.

Per equí pasó la muerte
y yá nunca naide vendrá
que llevante estes teyes,
los cabrios y les trabes,
que prenda de nuevo’l candil.

Ciarra los güeyos.

El mio corazón tamién
ye’l país más derrotáu.

This entry was posted on 06 octubre 2008 at 22:25 and is filed under , , . You can follow any responses to this entry through the comments feed .

0 comentarios

Publicar un comentario